Aprofitem la Jornada d’Art, Creació i Salut Mental que Maresme Continuum va organitzar el passat dijous 24 de novembre a Premià de Mar per parlar amb els màxims responsables de les dues entitats que conformen aquesta recent associació comarcal. Jaume Clupés, director del Centre de Formació i Prevenció i Valentí Agustí, president de la Comunitat Terapèutica del Maresme ens rebel·len les motivacions que els han portat a organitzar aquesta jornada i la seva visió sobre la relació de l’art amb la salut mental.

 

Comencem preguntant-li a Valentí Agustí de la CTM sobre la temàtica d’aquesta jornada i perquè han vinculat els conceptes de l’art amb la salut mental. Ens respon que per ell “les nostres entitats sempre han tingut un lligam amb l’art i la cultura. És molt important que la pressió de la psicofarmacologia, els hospitals i els tractaments convencionals no ens facin oblidar aquest aspecte en el tractament dels pacients que atenem. Hem d’insistir més en l’aspecte cultural que té el malestar, perquè molts cops parlem de malestar i no malaltia. El 50% dels pacients que atenem no tenen un trastorn diagnosticat sinó que simplement no es troben bé.”

Jaume Clupés, director del CFP, també opina en la mateixa línia que el seu company. Es reafirma en la idea de que “l’art és un vincle perfecte per acostar als pacients a la societat. Parlar de salut mental o bogeria socialment sembla com un perill que hem d’allunyar del nostre entorn, en canvi l’art és una cosa que rebem, que ens emociona. Que és integrador”.

Valentí Agustí segueix explicant-nos que “hi ha només un fil que separa la normalitat de la bogeria, i en el camp de l’art tot això encara es fa més evident. La gent s’ha d’acostumar a pensar que tots estem una mica bojos i rebutjar l’estigma. Que el tractament d’aquests pacients signifiqui el seu tancament social és una cosa que hauríem de començar a canviar.”

Clupés també reivindica la jornada com un espai on poder mostrar els avenços que s’han aconseguit en aquest camp, ja que segons ell “molta gent té a dins coses per aportar o fer, fins i tot en aquest camp de la bogeria, sense tenir aquesta situació. Només cal un espai on se li permeti mostrar això que tenim tots a dins. Des de la nostra funció sanitària, social i terapèutica que ja estem acostumats a tractar, podem obrir espais nous per a la participació d’altres col·lectius: gent gran, infància, joves. Persones que han de mostrar coses però no tenen espai per fer-ho.”

En quant als motius de seguir apostant per la pràctica artística entre els seus usuaris, Jaume Clupés interpreta que “l’objectiu és poder ampliar les nostres accions amb quelcom que es pugui convertir en una pràctica normalitzada, en un ensenyament a tots els col·lectius socials. Estem actualment en un procés d’aconseguir nous espais, nous projectes. Convertir la lluita contra l’estigma en un procés participatiu de tothom, amb l’art de fons.”

Continuem parlant amb ells sobre la jornada d’Art, Creació i Salut Mental i volem saber la seva valoració de la trobada. Per Valentí Agustí és una manera de “trobar-nos les quatre entitats en una estructura comuna com és Maresme Continuum. Un dia també convé que parem amb la nostra feina diària i gaudim de veure altres coses i conversar entre nosaltres.” Agustí ens vol fer entendre que “per Maresme Continuum és un pas endavant. És una associació molt nova, sense finançament exterior de l’administració. Necessita aquests actes per a consolidar-se.”

Jaume Clupés també ens parla amb els mateixos termes quan ens explica que “tenim l’objectiu de poder donar a conèixer la multitud de recursos que hi ha al nostre territori. Hi ha molta gent que actualment està treballant des del camp de la medicina fins al voluntariat i tots estan inclosos dins el tractament de les persones amb problemes de salut mental”.

Finalment Valentí Agustí reflexiona sobre “el compliment de la funció social de les nostres associacions. No només és això, sinó que hauríem de crear tendències. Tal com passa amb els artistes i el món de l’art, hauríem de tenir aquest objectiu en el qual els símptomes d’una malaltia ja no són importants, sinó com tu expresses i pateixes aquesta situació.”