L’Anna Calderón està finalitzant el grau de Mitjans Audiovisuals al Tecnocampus Mataró. El seu Treball Final de Grau (TFG) analitza i reflexiona, a partir d’entrevistes a professionals i persones que conviuen amb una problemàtica de salut mental, sobre què és la salut mental, l’estigma que hi ha encara a dia d’avui i com tracten els mitjans de comunicació i el cinema aquestes temàtiques.

Al seu lloc web “Units per la salut mental” hi recull els testimonis de professionals i persones ateses des de diverses entitats i institucions. Concretament, Obertament, Fundació Hospital i el CFP. La Blanca Gimeno, responsable d’Alterarte, el programa comunitari i artístic de l’entitat i persones ateses des d’aquest mateix recurs i des dels SRC Maresme i Burriac omenten la seva visió sobre els temes plantejats.

 

L’ESTIGMA ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ I AL CINEMA

Sabem del cert que les idees que transmeten els mitjans de comunicació i les pel·lícules influencien a la societat. Quines són? Com han evolucionat durant el temps? I com ho valoren persones que conviuen una problemàtica de salut mental? Són reflexions que planteja l’Anna. A més, recull els títols de pel·lícules que proposen les persones entrevistades com a exemples de bon tractament de temàtiques vinculades amb la salut mental. És el cas, per exemple, de la gualardonada “Campeones”, de Javier Fesser.

 

REFLEXIÓ SOBRE LA REALITAT DELS RECURSOS PÚBLICS I PROPOSTES DE SOLUCIONS

El treball també mostra opinions sobre els recursos destinats a atendre les persones que conviuen amb una problemàtica de salut mental. Amb més o menys matisos, són unànimes: falten recursos.

Per últim, el conjunt d’entrevistats/des proposen solucions per acabar amb l’estigma i la falta de recursos. La formació a la ciutadania i augment de la sensibilitat i, per tant, de la comprensió cap a la diferència és un dels punts que més destaquen. Per altra part, també s’esmenta la necessitat d’un augment de pressupost a fi de que sigui possible fer una detecció precoç i una atenció primària en la fase més incipient possible del trastorn.
Així mateix, es dona èmfasi a la necessitat de no utilitzar el llenguatge discriminatori i, alhora, d’aprendre a conviure amb la malaltia mental i potenciar altres rols. En aquest punt, Gimeno, comenta el d’artistes que es promou des d’Alterarte. Les persones que hi assisteixen, a banda de conviure amb la malaltia mental, són artistes. Una part d’ells/es mateixos/es vital que els hi permet realitzar tot tipus d’activitats (exposicions, visites a tallers, aprendre noves tècniques…), de la mateixa manera que ho fan artistes que no pateixen cap trastorn mental.

Fent una ullada a “Units per la salut mental”  descobrim aspectes tan rellevants com els esmentats i tota la feina que encara queda per fer vist des del prisma dels i les protagonistes. Un estudi, més enllà de ser un treball tan important com és el de Final de Grau, que esdevé un element més de lluita contra l’estigma, mostra de la realitat i sensibilització social cap als col·lectius que conviuen amb una problemàtica de salut mental.

 

L’equip de salut mental del CFP, està molt satisfet d’haver col·laborat amb aquest treball. Gràcies Anna per fer-nos-en partícips i tractar la temàtica de l’estigma en salut mental.

Molta sort en el camí professional que inicies!