Publicat al Psiara, la revista del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya té com a objectiu principal valorar l’impacte psicològic del confinament en persones que prèviament presentaven una problemàtica de salut mental i què van fer per afrontar aquesta nova situació. En paraules de les autores: “Volem oferir algunes consideracions relacionades amb la situació post-confinament. Obrir espais de reflexió i construir un nou saber a partir de l’experiència excepcional viscuda”. Això ajudarà a pensar en com plantejar les intervencions durant i després de la crisi.
Una situació que va requerir de noves maneres d’acompanyar a les persones usuàries
La nostra feina es sosté majoritàriament en la paraula, dirigida a l’altre i que circula en el llaç social. En aquell moment era essencial no fer del confinament un aïllament i acompanyar a les persones que ja abans de l’Estat d’Alarma vivien confinades a casa per por a sortir, per sentir-se perseguides o per estar deprimides, entre altres causes. El vincle, encara que sigui virtual, implica que no estem sols, que hi ha algú.
L’estudi: mètode, interpretacions, conclusions i propostes d’intervenció 
El punt de partida de l’estudi és l’enquesta realitzada a 162 persones usuàries de recursos de salut mental. Concretament, del CFP Maresme, de la Comunitat Terapèutica del Maresme i d’Arep.
A través d’una vintena de preguntes sobre els canvis que estaven vivint degut al confinament, com se sentien i què estaven fent per afrontar-ho, s’han extret conclusions dels efectes que ha suposat l’aïllament i què és el que més els ha ajudat a portar-lo bé. Així mateix, la Blanca i la Lucía, plantegen propostes d’intervenció en aquest nou paradigma i les conclusions més rellevants de l’estudi.
Els efectes psicològics del confinament
Els resultats de l’enquesta reflecteixen en números els efectes físics, psicològics i socials del confinament i de la pandèmia.
Així, el més destacable que hem pogut observar en l’àmbit emocional és que la pandèmia ens deixa com a efecte la por generalitzada cap allò exterior i cap els altres. Així mateix, l’estudi ens mostra que la situació ha generat frustració i irritabilitat per no poder fer el que feien abans i la incertesa de no saber com i quan tornarem a la normalitat.
És evident que el confinament ha provocat un augment de la simptomatologia relacionada amb l’ansietat i la depressió. Malgrat això, molts/es usuaris/es enquestats/des admeten que van tenir sentiments positius durant aquest temps i que el desconfinament millorarà el seu estat anímic.
Fisiològicament l’enquesta revela que la majoria (casi un 60%) han tingut alteracions als ritmes del son, vitals per mantenir la salut, i canvis en la sensació de gana i que no han realitzat cap activitat física.
A nivell social, les persones participants expressen que han necessitat parlar amb algun referent professional i que s’han comunicat amb familiars i amistats.
Estratègies d’afrontament emprades per les persones enquestades
L’estratègia majoritària ha estat mirar la televisió. Una activitat passiva i sedentària que pot haver tingut una doble funció: evasió i passar temps durant un període d’espera. En segon lloc, les activitats cognitives o creatives, moltes persones usuàries s’han implicat en crear alguna cosa socialment valuosa. La següent estratègia que ha donat benestar a la mostra d’enquestats/des ha estat relacionar-se amb els altres. I, en quart lloc, parlar amb professionals.
Intervencions durant el confinament i a la tornada
En un primer moment les intervencions es van dirigir a contenir a las persones i a vetllar perquè ningú quedés desatès. Mica en mica, cada professional va anar adaptant l’atenció amb canvis de freqüència, duració…això va ser possible gràcies a que tant usuaris/es com professionals es van anar adaptant als canvis. Posteriorment, van girar entorn a establir causalitats diferents al virus i recuperar el treball sobre els símptomes previs a la pandèmia.
Creiem que els punts troncals a treballar des d’aquest moment ençà són potenciar les relacions interpersonals, recuperar els hàbits saludables i la creació de rutines, preparar-nos per a poder mantenir el vincle amb les persones ateses encara que no pugui ser presencial i afrontar tots els nous reptes que es presentin amb la tasca de rehabilitació comunitària degut a les conseqüències i noves situacions que ocasioni la pandèmia.
Podeu consultar l’estudi sencer en el següent enllaç.